“El miedo es como un fuego en nuestro interior. Si lo controlamos nos mantendrá calientes para seguir peleando. Pero si no lo controlamos se extenderá y nos devorará, y también a quienes amamos.”

Rocky Balboa

Què és la por? La por és definida clínicament com una pertorbació angoixant de l’ànim a causa d’un risc o dany real o imaginari. És també una aprensió que té algú que li passi alguna cosa contrària al que desitja. La por és una emoció caracteritzada per un intens sentiment habitualment desagradable, provocat per la percepció d’un perill, real o suposat, present, futur o fins i tot passat.

El desconeixement ens crea por. La nostra ment la recrea i l’adopta envers qualsevol situació que no controlem. La por és bona, ens manté en alerta. Però, alhora és dolenta, ens fa patir. Tots tenim por, por a morir, i fins i tot, alguns a viure. Però, no tan sols la tenim per qüestions transcendentals, sinó que també, per qüestions ínfimes. No ho podem controlar tot, gairebé de quasi res tenim el control. Ens creiem que sí, però no. No controlem que passarà d’aquí a un segon. Ni el que passarà demà. Ni el que passarà d’aquí a uns anys. No controlem ni el futur ni podem tornar a controlar el passat. Llavors, el que podem controlar només és aquest moment? Una mil·lèsima de segon, un segon, dos segons, un minut? Crec que tampoc podem controlar el que passi en aquest moment. Tot pot canviar en tan sols un instant. I què podem fer? Res. No podem fer res per controlar l’incontrolable. Tampoc ens pot controlar la por. L’hem de tenir al costat per anar amb peus de plom quan ens sorprengui algun perill, per no posar-nos a nosaltres en risc. Però, la por no ens ha de dominar. No ens ha de paralitzar.

Tampoc crec que sigui coherent no tenir por de res. Teniu enveja dels que diuen que no tenen por de res? Jo no. Creieu que viuen més tranquils? Jo crec que no. És impossible no tenir por. Sempre hi ha alguna cosa que ens pot donar pànic, encara que no ho vulguem fer visible per no sentir-nos dèbils o que no ens vegin indefensos, no ho sé. Però, és bo compartir-la, quan tens por ho has de dir, no cal que te la mengis sol, perquè dient-lo, li arribes a treure importància, t’acompanyes dels ànims i el consol dels que tens al teu costat que et tranquil·litzen (encara que tinguin més por que tu o per tu), però així la treus, la normalitzes i al final, la domines i la destrueixes.

És fàcil dir tot això, és difícil aplicar-s’ho. Ho sé. Soc una persona que no li agrada sortir de la seva zona de confort, suposo que com la majoria. Però, el que sé segur és que hem de viure, passi el que passi, hem d’aconseguir deixar la por a un costat i continuar endavant. Total, com ja he dit, res podem controlar. Un dia estem aquí i al següent ja no. I no podem fer res, com no podem preveure què passarà. Per això, només puc acabar dient: a la merda la por!