A vegades ens centrem a donar importància i posar el focus en allò que no la té. Una vegada el Víctor, ja us parlaré d’ell, em va dir:

– Marta, lo excelente es enemigo de lo mejor.

Em trobava estudiant fins a hores intempestives, ell acabava de deixar una relació molt llarga on no podia ser ell mateix i fruit de tot plegat vam acabar sent companys de pis. Semblava que les nostres misèries eren les pitjors, però ara miro enrere i la veritat és que ell, és i va ser un gran mestre i company de pis, i recordo aquella època amb molta dolçor.
Per aguantar-me a mi s’han de tenir-los ben posats, i ell els tenia quadrats, em va dir el que necessitava escoltar i com ho necessitava escoltar. I avui he recordat que “lo excelente es enemigo de lo mejor“. M’he promès no donar el 100% i sembla que en alguns aspectes ho estic aconseguint, però en canvi estic fallant en mantenir les rutines que em funcionaven. M’he tirat a la mala vida.
Però avui, sense pretensions i gràcies al toc d’atenció del meu company, he decidit tornat a agafar el fil, tornaré a parlar de física quàntica, i de les meves paranoies que per això són meves, i fins i tot canviaré el nom a la secció i li diré, Frenopàtic 2.0 si cal.

Però als que tenim un món interior tan gran que l’exterior és petit se’ns fa difícil compartir-lo, però ho intentarem i t’escriuré sense ser massa críptica.