Després d’uns dies de relaxació, els vostres redactors favorits tornen a escalfar la xarxa.
Agafo el relleu del meu company Xavi rere el seu exquisit Tiramisú de resurrecció i seguim posant en marxa l’engegada de motors del nostre Alternatiu. Aprofitant la seva inspiració que ens ha fet motivar i veient que no ha deixat canya dreta (expressió catalana a l’equivalent en castellà no dejar títere con cabeza), continuem amb l’apartat de curiositats.

Sabeu quin és l’origen etimològic de l’expressió castellana No dejar títere con cabeza? Doncs, si continueu llegint enriquireu  la vostra curiositat i el vostre coneixement.

“NO DEJAR TÍTERE CON CABEZA”

El seu origen el trobem a la gran coneguda obra de Miguel de Cervantes Saavedra, Don Qujote de la Mancha, escrita en dues parts a l’any 1605 i 1615.  Concretament dins del capítol XXVI de la segona part ens mostra l’origen d’aquesta expressió, on Don Quijote i el seu fidel Sancho presenciaven una obra de titelles anomenada El retablo de la libertad de Melisendra.

AVÍS: ESPÓILER DEL LLIBRE.

Us deixo el fragment del text on el propi Cervantes, descriu com Don Quijote s’enfronta a les marionetes del maese Pedro (personatge que ja va aparèixer en la primera part del llibre i què en aquesta segona part es guanya la vida anant pels pobles amb un mico ensinistrat i un retaule de titelles):

Viendo y oyendo, pues, tanta morisma y tanto estruendo don Quijote, pareciole ser bien dar ayuda a los que huían, y levantándose en pie, en voz alta dijo:

No consentiré yo que en mis días y en mi presencia se le haga superchería a tan famoso caballero y a tan atrevido enamorado como don Gaiferos. ¡Deteneos, mal nacida canalla, no le sigáis ni persigáis; si no, conmigo sois en la batalla!

Y, diciendo y haciendo, desenvainó la espada y de un brinco se puso junto al retablo, y con acelerada y nunca vista furia comenzó a llover cuchilladas sobre la titerera morisma, derribando a unos, descabezando a otros, estropeando a este, destrozando a aquel, y, entre otros muchos, tiró un altibajo tal, que si maese Pedro no se abaja, se encoge y agazapa, le cercenara la cabeza con más facilidad que si fuera hecha de masa de mazapán.

Capítol XXVI (una part). Segunda parte del ingenioso caballero don Quijote de la Mancha. Miguel de Cervantes Saavedra. 1615.

L’explicació del seu enfrontament contra els titelles, es basa a què l’obra representa el romanç entre Gaiferos i Melisendra, on la princesa Melisendra és capturada i finalment alliberada. Don Quijote va ser testimoni de com uns soldats moros perseguien a la parella d’enamorats; prenent com a real la història inventada gràcies a la seva fantasiosa bogeria, quan veu a Melisendra capturada Don Quijote desembeina l’espasa i carrega contra els titelles, els decapita i els destrossa. Després va ser condemnat a pagar les despeses del seu desvari.


En la societat actual fora de les històries irreals, l’expressió no dejar títere con cabeza és utilitzada per qui expressa dures crítiques contra tot i tots, sense salvar a ningú de les seves desqualificacions; i també per qui es desfà d’una organització fins als últims membres. I fins aquí, aquesta nova curiositat.

Espero que hàgiu passat un bon pont i un bon dilluns de Pasqua. Continuarem amb més articles alternatius per engrescar-vos les estones mortes en les quals no sàpigueu que fer.