Qui no coneix l’expressió “posar a parir”? Ens referim amb aquesta frase quan es critica, es deixa verd, es trinxa algú, es malparla d’algú… Però sabeu realment quin és el seu origen?

“POSAR A PARIR”

Conta Heròdot que a l’Antiga Esparta era normal quan una dona superava els nou mesos d’embaràs, altres dones fossin a casa seva per discutir violentament amb ella. Era el moment on les dones treien fora els draps bruts i tots els retrets que s’havien guardat durant la gestació per evitar problemes al nadó. Encara que no sabessin explicar-ho des d’un punt de vista mèdic, les discussions acalorades feien que les embarassades trenquessin aigües amb més facilitat, cosa que precipitava un part que d’altra manera s’hagués pogut allargar algunes setmanes.

Aquest ritual tenia a més una doble funció per la ciutat, per un costat el fet que les espartanes tinguessin aquests moments de gran sinceritat en un punt crucial de les seves vides ajudava a reforçar els llaços d’unió dins de la població.

Si el nadó era un nen, els espartans pensaven que arribar al món en un ambient d’hostilitat i disputes forjaria el seu caràcter des del seu naixement.

Per aquests motius era normal l’expressió “anar a posar a parir a algú”, perquè s’esperava que la discussió ajudés a accelerar el part.

Un dermatólogo en el museo: Parto, nacimiento y muerte en la Antigua Roma