Des de l’Alternatiu inaugurem una nova secció “Curiositats”, on trobareu articles de tota mena, curiositats de coneixements generals, història, cultura, actualitat… Esperem que us agradi i us diverteixi, a part d’aprendre qüestions que potser no sabíeu i que poden ser interessants.
Dit això, comencem aquest nou apartat amb l’origen d’una de les expressions més utilitzades per tots nosaltres.


“LLENÇAR LA TOVALLOLA”

Qui no ha tingut més d’una vegada les ganes de llençar la tovallola o rendir-se en algun moment puntual a causa d’algun problema que ens hagi trastocat i del qual hem pensat que no el podríem solucionar?

Però, sabeu realment quin és l’origen d’aquesta expressió?

Gairebé tothom coneix l’expressió “llençar la tovallola”, que significa rendir-se o abandonar una lluita o un propòsit. Normalment s’associa l’expressió al món de la boxa, a un gest amb el qual l’entrenador d’un dels púgils pot forçar l’abandonament del seu pupil.

Pocs saben, en canvi, que la frase té un origen més antic i menys agressiu, relacionat curiosament amb el món de les termes romanes. A l’antiga Roma les termes no eren només un lloc on banyar-se, sinó també un lloc de trobades i reunions, on podien ordir les conjectures polítiques més fosques o trobar l’amor dels efebs amb més bellesa de la ciutat.

Segons sembla, ja en el segle I d.C. es va instaurar una espècie de ritual, precisament entre els joves que anaven assíduament a les termes per trobar la fama, riqueses i als homes de mitjana edat dels quals buscaven els seus favors.

Després que un d’aquests joves haguessin rebut una proposta concreta, directament o a través d’amics, es situava enfront del seu pretendent i realitzava una d’aquestes dues accions:

  • O es feia un segon nus a la tovallola en la que anava envoltat, donant a entendre que no l’acceptava.
  • O la deixava caure davant l’aplaudiment general dels allà presents, que festejaven el naixement d’una relació.

Ja en una data primerenca com en el segle II d.C. tenim les primeres proves escrites de l’expressió linteum iactare (llençar la tovallola). En unes termes de l’actual Turquia s’ha descobert recentment una placa on es pot llegir: Hic Antinous Hadriano linteum suum iactavit, és a dir, “Aquí va ser on Antínoo va llençar la seva tovallola a Adriano”, una placa que probablement assenyala l’inici de la famosa relació entre l’emperador Adriano i el jove Antínoo.

D’aquesta manera, deixar caure o llençar la tovallola va començar a veure’s a poc a poc com un gest de submissió, de rendició al conquistador, motiu pel qual va terminar adaptant-se també al món de la boxa, a través del qual ha arribat fins als nostres dies.