L’alternatiu supera el mes de vida. Qui ho hagués dit que quatre arreplegats tindrien la força de voluntat necessària per arrencar un projecte i no deixar-lo arraconat a la primera corba. Doncs bé, després de tantes i tantes jornades donant-vos la tabarra, amics lectors, avui dissabte 20 de març, últim dia d’hivern i que fot un fred que pela, engegarem el repàs de l’actualitat de la setmana. Sabeu quan aneu al bar a fer el tallat, obriu el diari, i hi ha un senyor amb el cigaló de Terry que us comenta la notícia i us fa gracietes que no fan gràcia? Aquest senyor sóc jo. SOM-HI.

Política:

1.- Els Vicepresident del Govern espanyol Pablo Iglesias, sumo sacerdot dels “asaltantes de cielos”, penúltim cavaller JEDI, i mascle alfa per antonomàsia, ha dimitit del càrrec per presentar-se a les autonòmiques de Madrid. El Rei Sol de la política. Yo, yo, yo, yo, yo, yo, y solamente yo… Del fet que no té relació amb Pedro Sánchez, que el PSOE li ha fet una OPA hostil a Podemos, i que els ha engolit de manera literal no n’ha dit res. SI SE CALLA.

2.- Per contra la Sra. AYUSO, ja sabeu, aquella que fa cara d’abusar del Malibú en pinya, deia en una entrevista que “si et diuen feixista és que estàs al costat bo de la història”. A veure, com us ho explico… Si fas coses de feixista, t’agrada fer-les, estàs orgullosa, i a més t’ho diuen, igual és que… Ja coneixen el test del pato: si tiene pico de pato, pata de pato, pluma de pato, grazna como un pato y vuela como un pato, tal vez sea un pato…

3.- En un altre dia a l’oficina, concretament a l’oficina judicial espanyola, la JEC ha multat el MHP Torra, entre d’altres coses per dir NEFAST 155. Dir NEFAST 155 és NEFAST. Multar per dir NEFAST és NEFAST. Fer tuits del NEFAST també és NEFAST, i que arribi al trending tòpic també diu de nosaltres que és NEFAST. Tot plegat em sembla, com ho diria… PROU NEFAST.

4.- El plat estrella de la setmana és la descomposició de C’s. Els diputats, senadors, i altres membres electes de la formació taronja, tots tant de centre ells, fugen del vaixell com les rates i fan cap tots al mateix costat del tauler. La dreta rància i casposa. Serà casualitat. De moment, senyora Arrimadas, a la descomposició ja sap, Aquarius i arròs bullit.

Economia:

S’ha pogut llegir que als treballadors que cobren els ERTO a la pròxima declaració de l’IRPF els surtirà a abonar. Coses del govern més progressista ever seen.

Pel que fa a l’Ibex, sembla curiós que amb la d’inversió realitzada per la pujada de C’s ara els deixin abandonats a la seva sort. Llevat que es tingui un substitut. No?

Crisi sanitària:

1.- Obrim per setmana santa. Ahir divendres van sortir de Barcelona un total de 600.000 vehicles. A França han tancat París, a Itàlia Llombardia, Alemanya i Polònia tornen a aplicar confinaments. Nosaltres sortim a les segones residències ara que els indicadors tornen a pujar. La vacunació aturada i ens citem el 6 d’abril per no poder fer vida.

2.- Heu vacunat Na Inés de la ràbia?

Internacional:

El President Joe Biden deia aqueta setmana que Vladimir Putin és un assassí, i el mandatari rus li ha contestat de manera literal “quien lo dice lo es”. La setmana que ve reprendrem aquesta secció que titularem EL NIVEL DE MARIBEL.

 

La hòstia de C’s s’ha sentit des de la Xina. Bon vouyage, amiga Inès.

Esports:

Parlem de curses i carreres, perquè la carrera política de la Sra. Arrimadas arriba a la meta amb temps rècord.

A Can Barça Jan Laporta ha pres possessió del càrrec no sense patir per aconseguir avals suficients per la candidatura. A la Caixa li van dir NO EN PARLEM.

Mentrestant l’Espanyol segueix a segona.

Cultura i Societat:

Volem tenir un record especial per Picanyol. Que al cel siguis, company.

I com no, per Toni Cantó, que diu que torna a la interpretació. Sempre tan optimista el xaval.

El temps:

Pel que fa al temps de demà diumenge, recordem, durarà exactament 24 hores. Gairebé el que li queda a l’Arrimadas.

Arribarà la primavera, però arriba amb fred, agafeu la “rebequeta”.

Aquest és el nostre repàs de la setmana. Si no li agrada pot buscar, comparar i comprar, perquè el dret a la informació ja no serà un bé escàs, però ha entrat a la lògica principal del capitalisme que diu que “Pagant Sant Pere canta” i si no té una bona subscripció només en podrà llegir titulars. De moment, recordeu, NO HAY MÁS PREGUNTAS, SEÑORITA.

La redacció.