Agafo el testimoni setmanal de la redacció de l’alternatiu per fer-vos arribar la meva macedònia cultural. Com ja sabeu, en aquesta secció ens obrim una micona fent-vos les nostres recomanacions culturals. Al meu cas m’ha resultat difícil decidir-me, tinc massa “amorets” i sap greu deixar-los de banda. Així i tot, aquests són els escollits per a l’ocasió:

Frase

“Viure i ser lliure”

Lax’n’Busto

Es tracta d’una frase de la cançó “La meva terra és el mar” del disc Sí, any 1998, dels Lax’n’Busto. Fa uns anys que vaig decidir fer-la meva perquè tothom té dret a viure i a fer-ho en llibertat.

Sèrie

“Mrs. America” És una sèrie de la HBO basada en fets reals. Tracta sobre la història i l’evolució del feminisme als Estats Units dels anys setanta. Són només 9 capítols que valen la pena per entendre bé les lluites culturals i polítiques viscudes des de diferents punts de vista.

Cançó

“Zombie”

De l’àlbum “No need to argue”, del 1994. El segon treball de la banda irlandesa.

Acostumo a escoltar aquesta cançó a tot volum i aprofito per cridar i treure tota la tensió acumulada.

Llibre

Els pilars de la terra, de Ken Follet.  

M’agrada la novel·la històrica, que et transporta a altres temps. Em va resultar molt atractiu poder sentir el procés de construcció d’una catedral gòtica, com naixien les idees i les solucions davant dels contratemps. Sobretot amb la descripció dels elements artístics que les fan tan impressionants.

Quadre

El naixement de Venus, Sandro Botticelli (1484)

Es tracta d’una pintura al temple (tècnica que es feia amb una barreja d’ous, aigua destil·lada i pigments en pols), de 278 cm x 172 cm de mida. La podem veure a la Galleria Uffizi de Florència.

És una pintura del Quattrocento, el primer Renaixement. A l’obra es representa Venus, la deessa de l’amor. A l’esquerra Zèfir, déu del vent, amb la seva dona. I la dreta a la nimfa Flora.

Botticelli ressalta la bellesa com un valor espiritual. Amb la seva tècnica aconsegueix que sembli que els personatges surin ingràvids.

Ciutat

Roma, art en estat pur.

M’agrada viatjar barrejar-me entre els habitants de cada ciutat. Però en aquest cas la barreja va ser amb l’art. Roma és plena d’art per cada racó. No té preu poder anar caminant per les seves calçades romanes i apreciar l’arquitectura antiga (com l’Amfiteatre Flavi, més conegut com el Coliseu), les escultures (com la Font dels quatre rius, de Bernini) i les joies que amaguen els diferents museus de la ciutat.

Com a anècdota, em va sorprendre veure els policies dels voltants de Ciutat del Vaticà amb cotxes esportius d’alta gamma.

Sobretot, no deixeu de tastar els seus gelats. Són boníssims!