El principi d’incertesa, sempre ha dominat entre nosaltres, però que a la física quàntica el denominin principi d’indeterminació és en honor a tu, els dos ho sabem.
Mai podem estar segurs d’on està un electró i quina és la seva velocitat, no podem saber amb precisió ni el moment ni la posició d’una partícula. I això sempre ens ha passat. Podem tenir una idea aproximada, però quan més sabem d’una menys sabem de l’altre. Really George.

I és que tu i jo, per desgràcia, estem formats per esdeveniments que no poden relacionar-se amb el concepte causa-efecte. I això implica que la realitat, es presenta amb dubtes i sobretot amb inseguretats, com una il·lusió, producte de la nostra ment.

Si Werner Heinsenberg aixeques el cap! Posaria com a exemple de la més gran de les il·lusions, allò que som, ja que afirma que “allò que observem no és la naturalesa en si, sinó la naturalesa exposada al nostre mètode d’interrogació”.

En nosaltres, la interpretació de Copenhage es compleix: existeixen els que poden observar-se de forma simultània i aquells que no. Tu i jo, som dels que no.
Però sempre queda l’esperança, quan d’objectes d’escala atòmica es tracta, ja que aquests, són pertorbats per qualsevol intent que per observar-los.

Tu, jo, la quàntica i l’esperança.