Ahir em va caure la notícia com un gerro d’aigua freda a sobre.

La família de “Can Cladelles” finalment passava pel pitjor moment d’aquest últim any, el pare de família i cuiner incansable del restaurant on els meus pares m’han portat a celebrar de tot i més, finalment ha traspassat.

Una lluita incansable que ha de deixar la Rosa i la família esgotats, des d’aquí el meu petit homenatge, a un home de poques paraules com el meu pare, un senyor de família, que sempre se l’ha vist acompanyat d’una gran persona, la seva dona, la Rosa.

Maleït virus aquest que ens ataca, perquè s’està emportant a gent necessària. Avui doncs, tot el meu escalf a la família de Can Cladelles.

Des d’ahir que no em trec del cap, que hi fem vingut aquí i perquè patim tant? Ja prou! Ens toca gaudir dels petits moments encara que sigui amb el cor trencat.

Descansa en pau.

Qui és en Siscu?

https://www.facebook.com/watch/?v=647278639285341