Quan vaig a comprar , de vegades m’agrada passar pel passadís dels vins i xafardejar una mica ( em faig la interessant com si hi entengués molt , però no en tinc ni idea… ).

Repasso si ha arribat algun vi nou que em cridi l’atenció , més que mirar si és de qualitat , el que miro és el nom . ¿Per què? Doncs perquè sempre en trobo algun que té un nom enginyós , i penso ¿ a qui se li haurà acudit posar aquest nom, i per què?.

Un dels vins que em va fer riure el primer cop ( primer i únic que el vaig provar )  és el d’envidia cochina . ¿Creieu que el nom el van posar com indirecta per algú que els hi tenia enveja per algun motiu en concret?, a saber… això sí , el nom és curiós però de gust , boníssim.

Un altre que em vaig parar a mirar l’ampolla perquè pensava que no havia llegit bé és le vin de merde, un vi per a filòsofs indica l’etiqueta. Segurament després de provar-lo, la retòrica els hi surt amb molta més facilitat.

I per últim i no avorrir-vos gaire, tenim El cabronet .Aquest si el portes a un sopar com a detall, no saps si estar servint com una indirecta molt directa o simplement ha sigut una casualitat, sempre ens pot quedar el dubte.

IDEES:

Després d’aquesta petita introducció de vins, us invito que compartiu noms o anècdotes que us hagin passat amb algun d’aquests vins amb noms curiosos. I ara sí, comencem.

Ja tenim aquí el cap de setmana i això vol dir que volem una mica d’esbarjo, desconnectar del dia a dia i fer quelcom distint,  us proposo descobrir el vostre  barri , poble , carrer, etc. I us preguntareu , ¿descobrir? sí, us animo a “jugar” a ser com un inspector gadget , ¿com?. Doncs simplement preguntant a la gent del barri o a l’alcalde o a qui passi en aquell moment, si sabria explicar-vos alguna cosa en concret del poble, d’ una casa , d’una plaça , d’un camí…Us pot arribar a sorprendre els relats i secrets que es poden descobrir rere cada racó. Podríeu esbrinar una història de passió, poder, misteri, intriga, mil coses que no us imaginàveu.

Al final potser no descobriu res , però haureu estirat les cames , pres el sol ( si és que en fa) i fins i tot, mentre heu anat fent petar la xerrada amb un i altre , potser acabeu fent un nou amic o amiga, no se sap mai.

VIATGE :

Després d’aquesta proposta que espero que us hagi resultat com a mínim diferent, seguiré amb una altra opció, aquest cop us suggereixo un lloc on poder viatjar. I aquí ho tindré una mica complicat, ja que tots els llocs on he estat em semblen especials per un motiu o altre.

Finalment em decideixo per proposar-vos Cartagena de Indias – Colòmbia , potserper ser el primer viatgetransatlàntic que vaig fer, no sé si per això em va semblar fascinant . Realment és una ciutat que t’enamora, sobretot la part històrica amb les cases de colors vius i  l’ambient colonial que et transporta a una altra època. La gent és alegre i et fan sentir molt a gust. M’encantaria poder-hi tornar, personalment vaig sentir una màgia molt especial.

FRASE :

“La mente es como un paracaídas….Sólo funciona si la tenemos abierta “ – Albert Einstein

DITES O REFRANYS DEL MES DE MARÇ:

El març comença com una cordera i acaba  com una fera.

MÚSICA:

M’agradaria donar-vos dues opcions de música romàntica, una és més balada i l’altre una mica més moguda. Acaben de sortir gairebé del forn com aquell qui diu. És música francesa, les he escollit perquè tenen unes lletres que t’arriben a l’ànima. A veure què en penseu, estic segura que us acabaran agradant.

Kendji Girac – Evidemment Vitaa & Slimane – De l’or

Vous validez?

FOTOGRAFIA:

Capadòcia – Turquia : Foto feta des de dalt del globus aerostàtic  just abans que comences a sortir el sol, vas pujant molt a poc a poc junt amb tots els globus que s’enlairen al mateix temps, és una sensació indescriptible. Veus com va sortint el sol i la vista va canviant de color al mateix temps que el paisatge també canvia. Jo tinc vertigen i pensava que m’agafaria un atac de pànic, però realment estàs tan pendent de la panoràmica , que no tens temps de pensar si tens por o no. Unes vistes es-pec-ta-cu-lars. Recomanat 100%.