Avui em regalo aquests 5 minuts, també te’ls regalo a tu. Però són els meus 5 minuts de cafè i pensaments.

El rellotge marca les hores, aquest cop les que falten, em dic que serà una setmana intensa, però en realitat no em copsaré de res. Un bufar i fer ampolles.

El cafè d’avui el dedico a totes les dones, aquelles que han aconseguit per poc que sigui canviar quelcom a la nostra societat. Aquelles que saben i no necessiten aplaudiments, les que tenen la igualtat com a marca personal sense accentuar el feminisme que tan mal entès està.
Aquelles dones que les veus pel carrer, i tu com a fèmina et gires i sospires amb l’anhel d’allò que desprenen, pensant que quan estiguis forta tu també trepitjaràs fort i tindràs aquella aura de fortalesa justa.

A les altres, us animo a tenir aquesta punta d’admiració, a què tingueu complicitat les unes amb les altres, que formem equip, que deixem les rivalitats pels jocs, que la vida passa volant i no tenim temps per mirar als miralls que no són nostres. Siguem una mica millors cada dia i entre nosaltres iniciem una cadena de somriures de complicitat, d’aquells que t’acosten a trepitjar fort.

M’estimo i us estimo.