Arrel de les sis nits de protestes que hi ha, se’m generen una sèrie de preguntes que pretenen alhora que siguin motiu de reflexió i convida a qui ho vulgui a ampliar informació abans d’obtenir respostes.

  • El debat del dret d’expressió.
    • Quin dret d’expressió tenim?
    • Si el dret d’expressió és limitant, és democràtic?
    • Realment el problema ve de la Constitució del 1978?
    • La llei Mordassa permet l’empresonament per exercir el dret d’expressió

No estem bé, això és una evidència, però blanquejar el que està passant amb el dret d’expressió sense que absolutament cap mitjà de comunicació faci menció de la llei mordassa, és informar a mitges. No puc entendre que la llibertat d’expressió quedi limitada. Llegim-nos la constitució (i la llei mordassa també), i ens trobem que la llibertat queda condicionada.

  • La Monarquia, què fa?
    • Com és que el Rei d’Espanya el 3 d’octubre de 2017 va fer una aparició pública i després de sis dies de protestes i aldarulls al carrer no apareix? Quin és realment el seu rol?

Per evitar que em posin a la presó, deixo les preguntes a l’aire sense donar la meva opinió, però en essència sembla ser, que segons quins problemes d’estat estiguin a l’ordre del dia, el rei fa aparicions públiques i en altres no. Més enllà de les aparicions que finalment són irrellevants, quin paper exerceix?

  • Els manifestants.
    • Considereu que amb les manifestacions pacífiques s’ha aconseguit quelcom?
    • Creieu sincerament que els manifestants actuals són els responsables dels danys?
    • Com és que els antidisturbis (BRIMO) sempre apareix abans que hi hagi disturbis?
    • Els manifestants es queixen amb raó? Algú els està representant? Algú els està escoltant? Som coneixedors de les seves queixes?

Torno a tocar un tema que genera controvèrsia. Vist des de fora, les manifestacions actuals evidencien un problema real, evidencien que les coses al nostre país no funcionen, i evidencien que el poble està demanant quelcom. I això em recorda al meu avi, o la lluita de les dones de la meva família per tenir dret a sufragi.

Amb un regust de règim autoritari tot el que està passant és que el poble demana un canvi, i torna a semblar que el poble coneix millor la definició de democràcia que els polítics. I amb això tanco aquest article, amb els polítics.

  • Si un enginyer vol exercir la seva professió, ha de tenir uns estudis mínims, perquè els polítics no?

No entenc com un polític, pot ser-ho per més que un polític sigui líder carismàtic o tingui un discurs persuasiu, aquest, ha de ser professional de la matèria com hem de fer-ho la resta. La política hauria de tenir un codi deontològic com el tenim els altres, i hauria de presentar un balanç de resultats i en el cas d’incompliment del seu programa, aquest no pot tornar a presentar-se.

Per un moment, imagineu-vos un metge exercint sense la seva carrera.

I avui, m’atreveixo a anar més lluny, si un policia ha de fer un psicotècnic per aprovar unes oposicions i exercir la seva professió, un polític també. En una democràcia, no podem posar al poder a persones que tenen trets psicopàtics o personalitat narcisista.

Així doncs, crec que és el moment de reflexionar i fer les coses millors.