La música trap va néixer als anys noranta al sud dels Estats Units, però no va arribar a Espanya fins al 2012. El que defineix aquest tipus de música de ritme lent amb influències electròniques, rap i hip-hop són les seves lletres sense vergonya sobre el carrer, les drogues, la violència i el sexe, amb les quals la majoria de joves se senten identificats per ser descarat, atrevit i per poder expressar la seva perspectiva de la societat. A diferència del reggaeton, les dones prenen protagonisme i actualment hi ha tants trapers com traperes.

Rosalía, C.Tangana, Young Beef, La Zowi, Bad Gyal, J.Balvin, Bad Bunny…i un munt d’etcèteres semblants entre tots ells, encapçalen les llistes d’èxits de l’actual panorama de la música. La majoria d’ells començaren el seu camí musical al donar-se a conèixer a les xarxes socials, sobretot al YouTube. Rere guanyar centenars i posteriorment, milions de likes s’han convertit en quasi llegendes per a la joventut de la nostra societat. Amb les seves lletres no molt treballades i repetitives, juntament amb la seva música sobrevalorada aconsegueixen arribar al punt àlgid de la cúspide.

Resultado de imagen de musica trap español

Per tots nosaltres són coneguts els nous artistes que sorgeixen del no-res. Per sort pels qui els agrada o per desgràcia pels que tenen un bon gust musical, obtenen un èxit quasi instantani. Hem arribat a un punt de decadència musical, reivindicació o modernisme?  La comercialitat no ajuda gaire. Cert que és conegut per tothom que una cançó si no és comercial no ven. Però, fins a quin punt és la societat responsable de que aquests tipus d’artistes arribin tant amunt?

El gust de la bona música s’esta perdent, igual que es perden els valors i el respecte. Ara només ven qui més likes tingui a l’Instagram, al Facebook o al Tiktok… Llàstima, aquests indivius els creem nosaltres mateixos. I només nosaltres podrem fer que això canviï, cosa que dubto que passi, ja que cada cop tenen més marabuntes de seguidors. 
Per sort, i encara que es deixin oblidats en un racó per l’auge de la música trap, els èxits de sempre, els de les èpoques d’abans de la incipient decadència musical, els que es consideren bons artistes i bona música de debò, mai moriran.