A veure, a veure… procurem posar una mica les coses en ordre, perquè veig que fins i tot en l’àmbit de mitjans de comunicació, s’està fent un reduccionisme al qual -com no-, s’hi afegeixen els típics “cuñaos” de les xarxes.

És important no ficar-ho tot dins del mateix sac ni fer aquest reduccionisme al qual faig referència, perquè aleshores passem a defensar un discurs simplista que l’únic que fa és infantilitzar-nos a tots com a societat, i de ben segur que a tothom ens agrada que ens tractin com a persones adultes que som.

En primer lloc: Ens estimem als Mossos? Home… estimar-los, estimar-los, doncs no necessàriament; ara bé, mereixen tot el respecte perquè són la nostra policia i perquè fan la seva feina. Són els Mossos qui ens treuen d’un embolic puntual en un moment donat, els mateixos que s’enfronten a escamots terroristes i els que no ens apallissen quan volem votar en un referèndum no aprovat pel Constitucional, però no pas il·legal segons la Llei Orgànica 2/2005. Aquests Mossos mereixen tot el nostre suport i escalf, però… d’altra banda ens trobem amb els antiavalots; que també són Mossos, sí, però compte, perquè quan en un acte de protesta i de desobediència civil ens enfrontem amb la policia, no ens enfrontem pas a TOTA la policia. Tenim molt present quina és la policia que ens representa, i a la qual respectem, i quina és la policia que representa als aparells de l’estat i a la qual no respectem perquè ens oprimeix i ens reprimeix a hòsties.

En segon lloc: És lògic cometre faltes de desordre públic en un acte de manifestació i de desobediència civil, amuntegant contenidors per fer barricades i utilitzant altres estris de l’entorn urbà per a reclamar drets civils? Bé, desitjable no ho és pas, però quan les coses ja s’han demanat pacíficament, quan s’han presentat Iniciatives Legislatives Populars i el govern; qualsevol govern, les ha passat per alt ignorant-les completament, doncs aleshores malauradament sí, és lògic fer-ho. Com és lògic també atenir-se a les conseqüències dels nostres actes com en qualsevol altra mena d’acte de desobediència activa. I per què és lògic? Doncs perquè només cal fer una llista de quants drets civils s’han assolit al llarg de la història universal pel sol fet de demanar-los, i només aleshores veurem que potser sí que cal rebentar una mica les costures per fer que brolli allò que està a pressió.

Ara bé, això inclou actes de vandalisme, saqueig i trencadissa de vitralls en edificis històrics? Doncs no, i malauradament és difícil evitar-ho perquè en qualsevol acte que suposi fer un pols i tensar qualsevol institució, s’hi apuntarà també la típica colla que ho fa sempre allà on hi hagi una mica de merder i pugui aprofitar per a projectar totes i cadascuna de les seves frustracions. Només cal ficar-se uns quants cops dins la boca del llop en qualsevol aldarull per comprovar, que aquests que busquen i provoquen brega, són sempre els mateixos.

Queda clar doncs:

– Que ens estimem als Mossos, però que dins dels Mossos hi ha un cos d’antiavalots que és violent i que utilitza tècniques per a fer bullir l’olla. A aquests, no, a aquests no els estimem; si més no, no a tots, perquè també he de dir que he mantingut xerrades amb antiavalots que m’han caigut molt bé… a pesar de tot.

– Que en tot acte de mobilització i de resistència urbana, i quan ja s’ha intentat assolir quelcom provant el possible i el probable, la utilització del mobiliari urbà per bloquejar carrers, carreteres i allò que calgui; tot i constituir una falta de desordre públic, és lícit. Mentre que el vandalisme és vandalisme i res té a veure ni amb l’acte reivindicatiu ni amb les entitats que el convoquen.

Dit això, també cal que tinguem una mica d’humanitat i reconeguem que una cosa és un vidre o un grapat de vidres del Palau de la Música i una altra, i molt diferent, són nou ulls de persones joves lluitant per trobar la manera de canviar aquesta merda de societat que els hem deixat i de la qual cal que en fem un acte de consciència. Els tenim sense un futur clar, sense massa possibilitats d’emancipació, gairebé tancats a casa des de fa un any, i suportant a polítics més estàtics que l’obelisc de la Diagonal. Sincerament, si plorem per un vidra allò que no som capaços de plorar per un ull, no fotem!, no som persones.

Joves fent barricades amb tanques per tal d’aturar una manifestació feixista. Fotografies: Sergi Càmara.