No havien passat dotze hores del meu primer article que en Pablo Hasel ja estava detingut pel cos de Mossos d’Esquadra. Una detenció, per cert, duta a terme dins de la Universitat de Lleida amb l’aquietament del rectorat. No puc sinó recordar les paraules d’Unamuno a la pel·lícula d’Amenábar MIENTRAS DURE LA GUERRA: “Este es el templo de la inteligencia. Mi templo”. En aquell discurs on Unamuno li va etzibar a Millán Astray la tan recordada frase del “Venceréis, pero no convenceréis”.

I dotze hores més tard de la detenció, multitud de concentracions a les principals ciutats de Catalunya acabaven amb aldarulls i enfrontaments dels manifestants amb la policia. Just aquest migdia, el Telenotícies obria titulars amb aquests fets i deia que el cos de Mossos manifestava que els actes de violència escapaven d’allò que resulta habitual. A la premsa escrita es recullen les paraules del Conseller d’Interior, que diu que hi va haver “violència gratuïta” contra agents, que mostra la seva “preocupació” i demana “pau social”.

El que no comprenc és l’estranyesa del Conseller pels fets d’ahir. Ahir ocupava el carrer una generació de joves que ha vist com fa un any que no poden sortir de casa degut a la crisi sanitària, cert, però també degut a la inoperància d’una classe política que no ha fet res per trobar solucions, i que el que ha fet ha anat tard i malament. Són la mateixa generació que suporta una taxa d’atur del 38,1 % segons dades conegudes fa només 15 dies. Ni panem ni circenses.

A la vegada, són aquells que han de suportar veure com viuen a un estat que condemna cantants – Hasel, Valtonyc, César Strawberry, … – titellaires i tuiters, mentre l’extrema dreta pot manifestar-se impunement, i fins i tot ha arribat a ocupar les cambres de representació popular a tot l’estat espanyol amb un discurs d’odi cap a tot allò diferent al sistema ranci i caspós que representa.

I mentrestant, mentre uns són immunes a tota actuació policial contra conductes intolerables en qualsevol estat de dret, altres reben per sistema la duresa policial amb cops de porra innecessaris i un desmesurat ús de la força policial. Aquesta gent que ahir manifestava el seu rebuig a la detenció de Hasel són els mateixos que van plantejar batalla a Urquinaona. No son boomers, ni millenials, ni altres qualificatius que se m’escapen. Comencen a ser la generació dels ulls buidats. Són aquells a qui van prometre república i han obtingut més repressió.

I a vós li estranya, conseller, que “no arda Troya”? No hi ha pau social sense drets ni llibertats. Perquè la llibertat és quan comença l’alba, en un dia de vaga general. Que la terra et sigui lleu, Joan Margarit.