Com ja es veu venir d’anys enrere, cada cop sentim que ens està menys permès expressar els nostres pensaments i sentiments lliurement. Al voltant de 150 persones han estat condemnades a Espanya per delictes d’opinió, des de la entrada en vigor del Codi Penal vigent l’any 1995.

Els artistes són un dels sectors que més pateixen aquest problema, ja que per la seva visibilitat pública arriben a tota la població. Per això mateix molts han hagut de patir censures i sancions per expressar-se. Segons Freemuse, una organització internacional consultora de la ONU dedicada a la defensa de la llibertat d’expressió en l’àmbit artístic, Espanya és el país número 1 en artistes sentenciats a penes de presó del món.

Són coneguts els casos dels rapers Pablo Hasél (empresonat) i Valtònyc (exiliat). Condemnats a nou mesos i tres anys i mig de presó, respectivament, per les lletres de les seves cançons. Tots dos acusats de enaltiment del terrorisme i injuries a la Corona. A en Hasél se li acusa també de injuries a les institucions de l’Estat per la publicació de diferents tuïts que després es van demostrar que eren certs. A en Valtònyc, la Audiència Nacional el va condenar, també, per delicte d’amenaça al president del Circulo Balear per una frase dedicada a ell.

L’any 2017, la revista satírica El Jueves va ser acusada de delictes d’injúries a la Corona i d’ultratge a Espanya per publicar una caricatura del, que llavors era, príncep Felip i la seva dona en una postura sexual.

La obra de Santiago Sierra Presos polítics a l’Espanya contemporània va estar retirada de ARCO Madrid 2018 en només 24h. Aquesta obra estava formada per una sèrie de 24 retrats fotogràfics amb els rostres pixelats on apareixien, entre d’altres, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Va ser la direcció de la fira d’exposicions Ifema qui va demanar la seva retirada.

El còmic Dani Mateo va rebre una denúncia al 2018, interposada per l’organització Alternativa Sindical de Policia, per haver simulat mocar-se amb una bandera d’Espanya durant un esquetx del programa d’humor El Intemedio. La imputació va ser atribuïda per la suposada comissió d’un delicte d’ofenses o ultratge a símbols d’Espanya.

Al 2020, Cristina Dejuan, convidada a la participació en el festival d’art urbà i grafitis Street Art de Torrefarrera (Lleida), va haver de deixar sense finalitzar la seva obra Love is Love per queixes de veïns. L’artista estava pintant un mural a una paret d’un bloc de pisos, lloc cedit per l’ajuntament, quan els propietaris de l’edifici el van censurar perquè consideraven que les imatges no eren apropiades per als nens. El mural mostra dones nues, algunes d’elles fent-se petons.

El passat 7 de febrer, una quinzena d’artistes van decidir pintar grafits i murals, als espais destinats per l’art urbà als Jardins de les Tres Xemeneies de Barcelona, per reclamar la llibertat de Pablo Hasél. L’endemà, la Guàrdia Urbana de Barcelona va ordenar al servei de neteja municipal que esborrés el mur pintat per l’artista Roc Blackblock. A la seva obra es veia l’ex-monarca espanyol envoltat de critiques. L’ajuntament de Barcelona ha demanat disculpes dient que es tractava d’un error humà i segueix sense revelar qui va donar l’ordre de esborrar-lo.

Aquests casos no són únics, malauradament ens trobem en situacions semblants massa sovint. Si bé, ens agradaria no tornar a patir censura en la nostra llibertat d’expressió, dret de tot individu a expressar les seves idees i opinions lliurement.